Download Necessitats de les persones en situació de risc social d'infants i adolescents, violència masclista PDF

TitleNecessitats de les persones en situació de risc social d'infants i adolescents, violència masclista
LanguageEnglish
File Size2.3 MB
Total Pages94
Table of Contents
                            Introducció
Resultats d'aprenentatge
Àmbits d'intervenció social: infància i adolescència, dones i gent gran en situació de risc social o que pateixen o han patit situacions de violència
	La infància i l'adolescència en situació de risc social
		Conceptualització d'infància i d'adolescència, risc social i desemparament
		Tipus de maltractaments
		Factors desencadenants de situacions de risc social, desemparament i/o maltractament per a la infància i l'adolescència
		Indicadors de risc per a la infància i l'adolescència
		Repercussions de les situacions de risc social, desemparament i maltractament
		Col·lectius d'infància i d'adolescència més vulnerables
	Les dones i la violència masclista i de gènere
		Conceptualització de violència masclista i de gènere i de patriarcat
		Tipus de violència masclista i de gènere
		Àmbits de la violència masclista i de gènere
		Factors condicionants de la violència masclista
		Indicadors de situacions de violència masclista
		Repercussions de la violència masclista i de gènere sobre les dones i indicadors
		Els col·lectius de dones més vulnerables i la violència masclista
	La gent gran i el maltractament
		Conceptualització
		Tipus de maltractaments a la gent gran
		Àmbits de maltractament a la gent gran
		Factors de risc
		Repercussions de les situacions de maltractament per a la gent gran
Organitzacions, serveis i programes d'intervenció social dirigits a la infància i l'adolescència, les dones i la gent gran en situació de risc social o que viuen o han viscut situacions de violència masclista
	La infància i l'adolescència en situació de risc social
		Breu història sobre el sistema de protecció a la infància i a l'adolescència
		Legislació relacionada amb la infància i l'adolescència en situació de risc social
		Serveis i programes d'intervenció social dirigits a la infància i l'adolescència en situació de risc social
		Principis d'intervenció per garantir la protecció de la infància i l'adolescència
		Associacions, organitzacions i entitats importants dins l'àmbit de la infància i l'adolescència en risc social
	La violència masclista i les dones
		Models d'abordatge polític de la violència masclista o de gènere
		Legislació i normativa relacionada amb la violència masclista o de gènere
		Serveis, programes i entitats dedicades a les situacions de violència masclista o gènere
		Principis d'intervenció en situacions de violència masclista o gènere
	Maltractament a la gent gran
		Legislació i normativa relacionada amb el maltractament a la gent gran
		Serveis, programes i entitats dedicades al maltractament de la gent gran
		Principis d'intervenció en relació amb les situacions de maltractament de la gent gran
                        
Document Text Contents
Page 1

Necessitats de les persones
en situació de risc social
d'infants i adolescents,
violència masclista i violència
familiar
Clara Camps Calvet

Context de la intervenció social

Page 47

Context de la intervenció social 47

Necessitats de les persones en situació de risc social
d'infants i adolescents, violència masclista i

violència familiar

fet augmenta el seu risc vital a mitjà i a llarg termini, perquè contribueix a
fer que la situació segueixi igual.

• Culpabilització: la dona assumeix la responsabilitat del que li passa i es
responsabilitza d’allò que l’agressor li retreu i li assenyala que no fa bé.
En ocasions, arriba a pensar que s’ho mereix. La necessitat de cuidar, de
ser bones mares i de mantenir unida la família, com a mandats socials de
l’ideal femení, actuen com a forces en el manteniment d’aquestes respostes.
A la vegada, la culpabilització actua com a mecanisme d’autoprotecció però
impedeix la protecció real de la situació, al mateix temps que evita que la
dona pugui trobar un camí de sortida al maltractament.

• La indefensió apresa: és la sensació de la dona de no tenir capacitat de
control davant la violència de la seva parella. El fet que les respostes
violentes apareguin de manera aleatòria fa que acabi pensant que no hi pot
fer res, amb la qual cosa apareix una sensació de desesperança, de submissió
i de passivitat que dificulten el procés de presa de decisions.

La indefensió apresa s’imposa en
situacions de violència masclista.

:::

Teoria del cicle de la violència

Cal que conegueu la teoria del cicle de la violència, formulada per Leonor Walker el 1979 al
seu llibre The Battered Women. La culpabilització, la minimització i l’autoengany respecte
dels maltractaments rebuts i, per tant, les dificultats que té la dona per sortir de la situació
de maltractament s’explica també per l’existència d’un cicle de violència que té tres fases:

• Fase d’acumulació de tensió: es caracteritza per agressions de “baixa intensitat” que aniran
augmentant sense motiu comprensible i sense que la dona trobi la manera de controlar-ho.
La dona intenta controlar aquesta situació fent tot el possible perquè ell no descarregui la
seva tensió de forma violenta contra ella.

• Fase d’explosió violenta: es produeix una descàrrega incontrolada d’atacs i amenaces que
fan que tingui lloc un incident agut d’agressió.

• Fase de lluna de mel: es produeix una desaparició de la violència i la tensió, i l’agressor
mostra penediment pel que ha passat mitjançant un comportament amorós i amable. Utilitza
la manipulació afectiva perquè la dona no l’abandoni, argumentant un penediment amb
promeses de canvi, regals, etc., que pot semblar sincer. Sobre la dona això últim actua com
a element de reforç en el manteniment de la situació, ja que l’home li fa creure que realment
ell canviarà, alhora que l’involucra en l’acte abusiu, fent que ella també se senti culpable de
l’incident.

• Debilitament de l’autoestima i deteriorament de la personalitat: en
moltes ocasions, el menyspreu, la crítica i la desvaloració que ha suposat
el maltractament acaba convertint-se en una desvaloració personal interior.
La dona comença a adaptar la seva autoimatge a allò que expressa el
maltractador, i això contribueix a fer que ella mateixa arribi a autoinculpar-
se per les agressions i a compartir el menyspreu de l’agressor per ella
mateixa. També acostuma a produir-se el naixement d’una incapacitat per
prendre decisions, fet que dóna lloc a una major impossibilitat perquè la
dona pugui sortir de la situació de violència masclista en la qual es veu
immersa.

Page 48

Context de la intervenció social 48

Necessitats de les persones en situació de risc social
d'infants i adolescents, violència masclista i

violència familiar

• Aïllament social: si el maltractament que rep inclou el control dels seus
moviments i les seves relacions, i a això li sumem el debilitament de
l’autoestima, apareix el maltractament, que inclou la pèrdua de relacions
socials.

• Avortaments, malformacions de fetus i riscos per a la salut de la mare:
diversos investigadors assenyalen que el percentatge de dones que són
maltractades durant els seus embarassos és alt, i això pot tenir repercussions
molt clares sobre la seva salut i sobre la formació i la supervivència del fetus.

• Danys causats sobre els fills: més enllà de les seqüeles que deixa la
violència masclista sobre les dones, cal avaluar quines conseqüències té per
als seus fills i per a l’entorn familiar en general. La violència masclista pot
suposar un dany psicològic per als fills que han viscut amb l’agressor i que
l’han rebut o presenciat. La vivència d’aquesta violència pot suposar un risc
d’alteració del desenvolupament integral (retards maduratius, problemes
emocionals i problemes de conducta) i un dany per l’aprenentatge de la
violència i l’aparició que pot tenir en relacions futures, ja sigui en el lloc
de víctima o en el d’agressor. L’estat físic i emocional de les dones,
danyat per la situació de violència, dificulta poder atendre adequadament
les necessitats dels seus fills.

• Danys físics: les repercussions del maltractament també poden ser físiques,
com per exemple embarassos no desitjats, transmissió de malalties sexuals,
etc., a causa de l’abús sexual o d’altres danys físics com ara ferides, fractures
i un llarg etcètera si el maltractament ha estat físic.

Síndrome de la dona maltractada

Aquesta síndrome presentada per Leonor Walker (1984) identifica una sèrie de símptomes
que apareixen freqüentment en aquelles dones que han passat per aquesta experiència.
La víctima experimenta un complex primari de símptomes traumàtics: hipervigilància,
reexperimentació del trauma, ansietat, records recurrents i intrusius i debilitament
emocional. La seva autoestima es veu tan danyada que pot arribar a aparèixer una actitud
d’indefensió apresa. A més a més, la dona experimentarà també un complex secundari de
símptomes, caracteritzats per una idealització del maltractador i la fantasia que canviarà
d’actitud i que deixarà d’agredir-la, de manera que minimitza el perill que corre.

1.2.7 Els col·lectius de dones més vulnerables i la violència masclista

La violència masclista és un fenomen de les nostres societats que travessa classes
socials i edats; per tant, és difícil determinar quins són els grups socials o els
moments a la vida en què és més possible que es visqui aquesta situació. Com
heu anat veient al llarg d’aquesta unitat, totes les dones estan exposades a aquesta
violència amb major o menor intensitat i en diferents àmbits de la seva vida. I
ens atreviríem a afirmar que totes les dones han viscut, viuen o viuran intents de
violència masclista a diferents nivells.

• Dones d’origen immigrant: el fet de ser dona d’origen immigrant pot ser
un factor de vulnerabilitat davant la violència de gènere. Diversos són els

Page 93

Context de la intervenció social 93

Necessitats de les persones en situació de risc social
d'infants i adolescents, violència masclista i

violència familiar

També cal destacar que en el cas que es produeixi un maltractament hi ha un règim
sancionador que castiga, mitjançant el Codi Penal, el delicte de maltractaments,
l’abandonament, la inducció a abandonar el domicili, els delictes d’estafa i
apropiació indeguda i l’incompliment dels deures dels tutors, entre d’altres.

2.3.2 Serveis, programes i entitats dedicades al maltractament de la
gent gran

En l’àmbit català no existeixen serveis i recursos específics destinats a prevenir i
atendre casos de maltractament de la gent gran. Lògicament, la xarxa de serveis
destinada a l’atenció a la gent gran i a la violència masclista, així com els serveis
policials, tenen un paper important en la prevenció d’aquestes situacions i en
l’atenció a la gent gran, però no podem parlar de l’existència de serveis específics.

El Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya
estableix orientacions d’actuació contra els maltractaments a les persones
grans i disposa un protocol marc que és una eina concreta per utilitzar
en la pràctica professional i institucional, en els establiments residencials,
en els centres d’atenció primària, en els serveis a domicili i en els
serveis d’acompanyament, entre d’altres. El document té com objectiu
donar orientacions per a la prevenció, la detecció i l’atenció de casos de
maltractament a la gent gran.

També cal destacar la campanya engegada pel mateix Departament que té com a
eslògan “Pel bon tracte a la gent gran: Patrimoni de la humanitat”, i que té com
a objectiu la prevenció i la denúncia de les situacions de maltractament a la gent
gran.

També volem ressaltar que són gairebé inexistents les associacions, organitzaci-
ons i entitatsque en el marc de l’Estat espanyol es dediquen a aquesta temàtica,
és a dir, a prevenir i donar respostes davant el fenomen del maltractament a la
gent gran. Aquesta realitat s’explica perquè la consciència sobre la importància
de protegir les persones grans d’una situació de maltractament no està gens estesa
per la falta de valor que es dóna en les nostres societats a les persones grans, i també
perquè aquest és un grup que moltes vegades, per les seves condicions físiques, té
menys capacitat per organitzar-se.

2.3.3 Principis d’intervenció en relació amb les situacions de
maltractament de la gent gran

La xarxa de recursos i serveis destinats a l’atenció de la gent gran, com són
l’atenció domiciliària, els serveis sanitaris, els casals, les residències, els centres
de dia, etc., han d’actuar d’acord amb els següents principis per evitar situacions
de maltractament:

Podeu trobar més
informació sobre la
campanya “Pel bon tracte a
la gent gran: Patrimoni de la
humanitat” en el web
següent: http:
//goo.gl/R639Y3.

En la secció “Annexos”
d’aquest apartat hi
trobareu un llistat detallat
de les principals
associacions,
organitzacions i entitats
importants dins l’àmbit del
maltractament a la gent
gran.

Page 94

Context de la intervenció social 94

Necessitats de les persones en situació de risc social
d'infants i adolescents, violència masclista i

violència familiar

• Prevenció: per tal de combatre els maltractaments de la gent gran calen una
sèrie de polítiques de caràcter preventiu i una sèrie d’actuacions que ajudin
a la sensibilització en aquesta qüestió.

• Autonomia: qualsevol intervenció que es faci amb les persones grans
promourà la seva autonomia i la seva capacitat de decisió, sempre que el seu
estat de salut ho faci possible, respectant així la llibertat d’elecció, eliminant
qualsevol possibilitat de coacció i fent allò sobre el que la persona gran ens
doni el seu consentiment.

• Detecció: es posaran en marxa tots els dispositius, protocols i instruments
en els diferents serveis d’atenció comunitària i en l’àmbit residencial per
detectar si s’ha produït o s’està produint alguna situació de maltractament.

• De no-maleficència: no es faran accions contraindicades i es faran aquelles
que sigui clarament indicades, valorant la relació risc-benefici.

• Beneficència i benestar: s’actuarà donant aquells serveis i recursos que
responguin a les necessitats de la persona gran.

• Denúncia: quan es detectin situacions de maltractament es promourà la
denúncia davant les instàncies pertinents.

• Supervisió: es promouran totes les actuacions de supervisió en el marc dels
serveis i recursos destinats a la gent gran per tal de prevenir les situacions
de maltractament i actuar en el cas que es produeixin.

• Formació: es promourà la formació dels professionals per tal de garantir
que no es produeixi cap situació d’abús o negligència respecte de les
persones d’edat avançada.

• Recuperació: es vetllarà perquè hi hagi serveis i programes que permetin
l’atenció a les persones que hagin viscut el maltractament i que en permetin
la recuperació.

Similer Documents