Download Les persones en situació de sense llar de Barcelona: perfils, estat PDF

TitleLes persones en situació de sense llar de Barcelona: perfils, estat
LanguageEnglish
File Size496.4 KB
Total Pages144
Document Text Contents
Page 1

20Informes breus I G U A L T A T

Les persones en situació
de sense llar de Barcelona:
perfils, estat de salut i
atenció sanitària
Joan Uribe
Sara Alonso

Page 72

72 Les persones en situació de sense llar de Barcelona

Les dones patien més de trastorns crònics que els homes: el 41% de les dones i
el 21,4% dels homes tenia més de tres trastorns crònics.

Aquestes distribucions percentuals de cronicitat es matisen si introduïm la vari-
able d’estudi lloc on viu39 d’una banda i el temps que porta en aquesta situació
–o sense tenir un domicili propi– de l’altra.

Cal destacar que les persones que pernoctaven en els albergs presentaven més
problemes crònics que les que vivien al carrer, 26,4% enfront de 17,9%, respec-
tivament. No obstant això, les diferències entre aquestes dues situacions han
de ser ponderades i relativitzades, ja que les persones que dormien en albergs
amb prou feines pernoctaven en aquests centres, i solien passar la resta del dia
a l’espai públic. A més a més, de manera habitual, les mateixes persones solien
trobar-se en les dues situacions, sobretot quan es tractava d’albergs de primera
acollida, que tenen una normativa que limita els dies d’estada.

Destaquem dos aspectes més relacionats amb l’anterior. D’una banda, si les
comparem amb les que estaven en albergs o residències per a sense sostre,
veiem que les persones que estaven en la categoria carrer (o sense domicili)
no es veuen tan afectades malalties cròniques. Aproximadament una quarta
part de les persones que vivien al carrer (25,4%) no tenien cap trastorn crònic.
D’altra banda, les persones que vivien en les diferents modalitats d’estada o
residències per a sense sostre es veien més afectades per trastorns crònics (el
30,2%), que les que pernoctaven en albergs o vivien al carrer, amb un 26,4%
i 17,9%, respectivament.

Aquests resultats qüestionen el pressupòsit que les persones que estan residint
al carrer són, de tot el col·lectiu en situació de sense llar, les que més trastorns
crònics pateixen, com a conseqüència d’un major deteriorament personal. No
és així. De totes maneres, en aquest estudi no podem arribar a discernir si les
persones amb més trastorns crònics: a) estan en residències o albergs en major

39. Recordem que les categories que inclou aquesta variable corresponen a la nostra definició de
persones en situació de sense llar.

Page 73

73Estat de salut: morbiditat crònica

percentatge gràcies a polítiques de detecció i major atenció a persones amb
aquestes problemàtiques; b) activen estratègies per fer valer la seva major vul-
nerabilitat i aconseguir plaça en algun d’aquests recursos, o c) una combinació
d’aquestes dues o altres possibilitats.

Establir una connexió entre la morbiditat o nombre de trastorns crònics i el temps
que porten les persones en situació de sense llar ens aporta dades i informaci-
ons que posen de manifest la relació dependent entre aquests dos aspectes.
Sorprenentment i en termes absoluts,─és a dir, entre la població total amb algun
trastorn, independentment del nombre, i el temps que portava sense tenir un
domicili propi, en la classificació de temps menys de sis mesos, el 27% de la
població tenia trastorns. Si portava d’un any a menys de tres, el 23,9%, i entre
les persones que portaven més de cinc anys al carrer, el 23,2% tenia trastorns.
És a dir, tot i que no hi ha una diferència percentual molt gran –aproximadament
quatre punts–, hi ha un percentatge més gran de població entre els que portaven
menys de sis mesos al carrer. Aquest percentatge tendeix a decréixer a mesura
que augmenta el temps d’estada al carrer.

Aquests percentatges es matisen si la connexió s’estableix entre el nombre de
trastorns i la classificació segons el sexe (taula 5). Cal destacar que, en els dos
universos, encara que amb diferències percentuals significatives, no hi ha una
relació de continuïtat entre el temps que portaven els homes i dones enquestats
sense tenir una casa i el nombre de trastorns que presentaven. Aquesta discon-
tinuïtat és més gran en els homes que en les dones.

Entrant en detall, tant entre dones com entre homes predomina sempre tenir
entre un i tres trastorns crònics. Així, entre els homes amb menys de sis mesos
sense allotjament o casa propis aquesta característica es donava en el 59%. En
el període entre un any i menys de tres anys sense allotjament propi, era el 59,3%
d’homes que tenen entre un i tres trastorns crònics, i entre els homes que feia més
de cinc anys que no tenien allotjament o casa propis, suposava gairebé el 47%.
Quant a les dones, tenien d’un a tres trastorns el 40% de les que havien estat en
situació de sense llar menys de sis mesos. El 60% de les dones en situació de

Page 143

Informes breus
1 Les desigualtats educatives a Catalunya: PISA 2003

Ferran Ferrer (dir.), Gerard Ferrer i José Luis Castel

2 El paper crucial del professorat. Atraure, preparar i mantenir professors de qualitat
OCDE. Polítiques d’Educació i de Formació

3 El procés de normalització d’estrangers 2005. Balanç i perspectives
Maria Helena Bedoya Muriel i Eduard Solé Alamarja

4 Itineraris de formació i inserció laboral dels joves a Catalunya
Rafael Merino i Maribel Garcia

5 Els imams de Catalunya: rols, expectatives i propostes de formació
Jordi Moreras

6 Sisena hora: una oportunitat o una dificultat per avançar?
Joaquí n Garí n, Isabel Sánchez i Jesús Viñas

7 Joves i política
Núria Valls i Andrea Borison

8 Els sistemes educatius als països d’origen de l’alumnat immigrat. Una aproximació
Miquel Àngel Alegre, Ricard Benito i Sheila González

9 Els plans educatius d’entorn: debats, balanç i reptes
Miquel Àngel Alegre i Jordi Collet

10 Formació i professionalització del professorat de secundària a Catalunya
Gemma Tribó

11 La desafecció política a Catalunya. Una mirada qualitativa
Ismael Blanco i Pau Mas

12 Històries d’immigració: la comprensió dels patrons de rendiment escolar dels joves immigrants
nouvinguts
Carola Suárez-Orozco i Marcelo Suárez-Orozco

13 L’educació catalana a la premsa
Jaume Carbonell i Sebarroja i Antoni Tort i Bardolet

14 Simbologies en l’espai públic. Els debats sobre l’ús del hijab a Europa
Jordi Moreras

15 Actituds, comportament polític i xarxes organitzatives dels immigrants a la ciutat de
Barcelona
Laura Morales i Eva Anduiza (directores), Laia Jorba, Josep San Martin i Amparo González

16 Les responsabilitats legals en les activitats educatives realitzades més enllà del temps lectiu
Neus Soriano, Ramon Plandiura i Eva Izquierdo

17 El salari de reserva de les dones desocupades a Catalunya
Dídac Queralt Jiménez

18 Models educatius familiars a Catalunya
Javier Elzo Imaz (coordinador), María Teresa Laespada Martínez i Ana Martínez Pampliega

19 L’escola del segle xxi. Una mirada des de la societat civil
Mireia Civís i Zaragoza, Jordi Riera i Romaní , Annabel Fontanet i Caparrós i Elena S. Ojando i Pons

20 Les persones en situació de sense llar de Barcelona: perfils, estat de salut i atenció sanitària
Joan Uribe i Sara Alonso

Page 144

Informe sobre perfils, estat de salut i atenció sanitària que reben les
persones sense llar de Barcelona, i propostes per a la millora de l’atenció
a la salut i, en definitiva, de la qualitat de vida d’aquest col·lectiu.

Informes breus I G U A L T A T

Similer Documents